Grialó (Artesa de Segre)

Grialó és un castell documentat al segle XI, com també se suposa que seria de la mateixa data l’ermita dedicada a Sant Miquel, tots dos actualment en un estat deplorable i en ruïnes. Podria ser que el castell tingués precedents andalusins.

Ja fa temps que sabem que a les rodalies del castell hi havia hagut alguns trulls per produir vi. Concretament, entre l’església i els castell apareix una estructura de gairebé tres metres i mig de llarg i més de tres d’amplada que podria considerar-se dedicada a la producció de vi, donat que posseeix una boixa a la banda de ponent (aquesta part no s’ajusta a una cisterna). De fet, documentalment sabem que l’any 1068 es feia donació d’una vinya al capellà de Sant Miquel.

Trull o tina a Grialó

Per sota d’aquesta tina en trobem una altra de més petita, també quadrangular, però aquest cop sense boixa. En aquest sentit se sembla força als trulls del castell de Bensa, que no queden massa lluny.

Així mateix, al vessant sud, apareix una estructura tallada parcialment a la roca, però tancada amb parets de carreus regulars (actualment trencada per la meitat), que podria correspondre a una cisterna, tot i que no es descarta que fos un altre trull.

Fins aquí el que sabíem. Ara bé, en una visita recent han aparegut fins a set possibles trulls més.

A llevant del castell, a mitja costa, es troba un antic camí que passa per sobre d’un penya-segat que amb prou feines fa dos metres de desnivell. A caire de cingle apareix un primer trull esventrat, amb una llargada de 2,20 m. Deu metres més a llevant, a la part inferior del cingle, hi ha una pica quadrangular, tallada en una roca, que queda just a sota d’una boixa tapada. Del que seria la tina o el trull, no n’hi ha cap evidència, senyal que està colmatat de sediments. Set metres més a llevant hi ha una altra tina tapada, com a mínim així ho indica la boixa que es troba a mitja paret. A uns vuit metres hi trobem un trull que es troba sencer i pràcticament net, tot i que alguns elements vegetals han crescut al seu interior. Fa 3,20 m x 1,60 m, amb una profunditat de 80 cm. A la part inferior, penjat a mitja paret, però accessible des del peu del cingle, es troba un capelló on va a parar la boixa. Aquest capelló té una altra boixa, de manera que el vi, un cop fermentat, queia dins d’una primera cavitat, i després era recollit en bots o algun tipus de portadora.

Capelló i boixa

Quatre metres més a llevant d’aquest cup, se’n troba un altre de cúbic (2 m de llarg x 1,25 m d’amplada, tot i que era més ample, perquè està trencat per la banda sud). Les restes que falten al cup es troben a peu de cingle. Dos metres més a llevant encara hi ha una boixa dins d’un capelló, tot i que sembla que la tina està totalment tapada per sediments.

Finalment, 40 m més a llevant es troba un bloc que fa 70 cm d’altura, tallat fins a donar-li forma de gran cavitat arrodonida, amb un diàmetre exterior d’1,60 m i d’1,10 a l’interior. L’altura interior és de 45 cm. A la banda sud-est, aquest element presenta un rebaix que deixa passar els líquids que s’hi poguessin contenir.

Interpreto aquesta element com un funyador o piador, on era trepitjar el raïm abans de posar-lo dins dels trulls o tines que no estan massa lluny. Un cop fermentat el most, aquest passava poc a poc a la pica tallada en pedra que hem vist o bé al decantador-capelló excavat a la paret, d’on era recollit i dut a la seva destinació.

Cup de pedra

En total, sembla que hi havia 7 tines o trulls diferents, tot i que alguns estan tapats, i que en podrien aparèixer de nous si algun dia s’excavés l’indret. Si els sumem als tres que ja eren coneguts, fan una desena d’elements que ens haurien de fer pensar en el motiu perquè es trobaven tots tan a prop els uns dels altres, i tan a prop del castell.

Pica de decantació de pedra

Valdria la pena protegir l’indret, i fer-hi una excavació, perquè és dels pocs llocs on s’han conservat els elements mobles d’aquesta mena d’estructures (cup de pedra i pica de decantació). També caldria documentar algunes pedres treballades que es troben a la part superior del cingle, que suggereixen la presència d’algun tipus d’edificació o cobert. El fet que algunes de les tines estiguin plenes de sediments, podria aportar alguna informació sobre la seva cronologia.

Sellens (la Noguera)

El jaciment de Sellens, a tocar de Preixens (31T x=338581 y=4628641), té una cronologia tan dilatada que va des de l’edat del bronze fins al període modern, tot i que la fitxa que apareix a l’inventari de Patrimoni de la Generalitat no aclareix realment res.

Pràcticament a dalt de tot d’un turó, en una zona rocosa, apareixen un seguit de retalls i forats excavats a la roca que converteixen l’indret en un trencaclosques interessant.

Hi podríem diferenciar dues zones elevades, a la primera, que fa 8 m de llargada per 4,60 d’amplada, apareix una gran piscina de 2,20 m de llargada per 0,95 d’amplada. Sembla que hauria de correspondre a un cup per elaborar el vi, tot i que podria ser una cisterna per a l’aigua. Val la pena remarcar que aquesta zona presenta tot al voltant de la roca un encaix com si hagués aguantat una paret de pedra que l’aïllés de l’exterior.

A llevant d’aquest monticle, i separat per un parell de metres, apareix un altre indret elevat, que també sembla haver estat tancat amb un mur. Aquí apareixen dues sitges campaniformes, amb boques arrodonides (1 m i 1,30 m). Es troben a la part superior, perquè en l’espai vertical que queda al sud hi ha una altra sitja, aquest cop tallada a la paret, de manera que la boca està pràcticament perpendicular al terra. Està plena de sediments i no es pot assegurar com és, tot i que sembla que té forma acampanada.

A ponent hi ha un gran espai rebaixat, d’uns 25 metres quadrats, que correspon a un aljub, però al darrere d’aquest apareix una nova sitja amb una boca d’un metre per 80 cm.

Al sud hi ha una sitja quadrada d’un metre de costat, a la boca (com totes les altres té forma acampanada) i un possible trull o dipòsit d’aigua d’1,80 m de costat.

A la zona nord, una piscina rebaixada de 6 m x 2,50 sembla que corresponia a un aljub d’aigua, però al seu costat apareix una superfície de trepig de raïm (1,50 x 1,10 m), que està directament connectada per un petit conducte amb un trull de forma quadrada, tot i que una mica deformat, d’uns 2,20 m de costat.

Torrents (la Noguera)

Torrents és un tros de bosc que creix enmig d’uns camps del terme d’Oliola (la Noguera). Es troba al punt 31T x=343529 y=4631415.

El que més en crida l’atenció són els trulls que es varen tallar a la pedra. Un fa 2,80 x 2,05 m i l’altre 3,20 x 1,95 m. El primer cas es troba pràcticament ple de sediments, mentre el segon ens mostra una profunditat d’aproximadament un metre. Aparentment no tenen ni boixa ni superfície de trepig, de manera que tot fa pensar que el raïm es posava directament a l’interior de la cavitat, on seria trepitjat.

Trull de Torrents

El conjunt es completa amb les retes d’una possible muralla, que es veuen força clares, tot i que estan molt arranades, i els possibles basaments d’una torre construïda damunt de la prominència rocosa. Als seus peus hi ha un conjunt d’encaixos, que segurament havien correspost a una teulada i, per sobre d’ells, un rec tallat a la roca que sembla que recollia l’aigua de la pluja i la duia cap a un possible aljub que actualment estaria tapat.

La “muralla” de Torrents

Com en altres casos, els cups es trobaven fora del recinte tancat, però a tocar de la construcció.

Els Castellots (Tàrrega)

Al nord del quilòmetre 83 de la C-14, en terme encara de Tàrrega, es troba un tossal de 363 m d’altura, que dibuixa una cresta d’est a oest. Tot i la seva modesta altura, sobresurt per damunt de la plana urgellenca.

El cim dels Castellots, des del vessant sud-est

Al cim del turó s’endevinen encara alguns murs d’una construcció, fet que potser ajuda a interpretar el topònim. Al seu vessant sud, a mig pendent, trobem un trull tallat a la pedra, amb quatre costats rectes, però de mides desiguals: si a la banda nord fa 2,35 m, al sud només en fa 2:30, mentre el costat oriental fa 2,23 i l’occidental, 1,60 m.

Trull dels Castellots

A prop del cim apareix una pedra amb uns talls que bé podria correspondre a un contrapès d’una premsa de vi. A banda d’això, hi ha altres pedres que mostren talls fets per picapedrers.

Tot plegat, sembla que correspondria a una antiga masia o torre, amb una explotació vitícola força evident.

Roques de Berler (la Noguera)

Les roques de Berlé es troben a la Noguera, en terme de Balaguer. És tracta d’una petita carena molt trencada pels despreniments, però en el seu extrem sud s’hi troben les restes d’un antic mas, segurament medieval.

Antic mas de Berlé

L’espai més evident correspon a un edifici construït en un rebaix de pedra, dividit en dues parts per una paret de tàpia. A llevant hi ha uns encaixos de biga que fan pensar en un altre edifici, i més al nord, una construcció de tàpia adossada al marge (12 x ,5 m). Just a sobre seu sembla que hi ha una antiga era.

Al costat de l’edifici principal hi ha dues piscines rebaixades a la roca, que podrien correspondre a trulls o tines per elaborar vi. Una d’elles fa 3,10 x 1,60 i l’altra 2,50 x 1,30 m. La profunditat, més o menys és d’un metre.

Just tocant al camí hi ha dues antigues sitges excavades a la roca, però actualment partides per la meitat. També hi ha dos espais que no se sap segur si són artificials o no.

Pocs metres a llevant, en un roquer que actualment queda enmig d’un camp, hi ha dos trulls de vi formats per dos conjunts de tres cavitats connectades entre elles: una per trepitjar el raïm, una altra per la fermentació i la tercera per treure el vi. Totes elles estan connectades.

A ponent de l’antic mas, en un altre roquer, apareixen dos trulls més (2,80 x 2,20 m i 1,90 x 2,50 m, aquest darrer amb un espai per trepitjar el raïm.

I més al nord en un marge d’un camp, n’apareixen uns altres en molt mal estat de conservació.

A uns 700 m al nord-est hi ha una tina completament cilíndrica i solitària.

L’Antonell

Les restes d’aquesta masia es troben a tocar de la riera de Malrubí, dins del terme de Moià. Sabem segur que existia l’any 1500, tot i que segurament era anterior, com a mínim de les primeres dècades del segle XIV. Actualment està totalment enrunada i fins i tot coberta per la vegetació. Fa deu anys encara se’n conservava bona part dempeus, encara que part del sostre ja hagués caigut. Sembla que a partir del segle XVII, quan es va produir un important eixamplament a la seva banda oriental, s’entrava a la casa per una  porta que permetia accedir directament al seu segon pis. De tota manera, el nucli antic de la casa estaria ben bé al centre de les ruïnes actuals, on es veuen unes finestres espitllerades i un sospitós arc apuntat que semblaria de cronologia gòtica. A més a més, dins d’aquesta part més antiga hi ha les restes d’un pou de planta rodona, que sembla que devia servir per proveir d’aigua els seus estadants. Curiosament està a escassos metres d’un pou negre on anaven a parar els residus sòlids i líquids de les corts i de la comuna.
5172
Vista exterior de la tina
A la banda nord, adossada a la paret forana, apareix una estructura de planta rodona, com un gran cilindre fet amb pedres poc treballades. S’hi accedeix per una rampa amb alguns graons i, en arribar a dalt, es troba un forat rodó, de tres o quatre metres de diàmetre, on s’abocava el raïm, que era aixafat directament a sobre de la tina. Aquesta queda just a sota, i es caracteritza per estar fet amb cairons envernissats per fer-la impermeable. El most, ja convertit en vi, era extret per la boixa, que es troba dins de l’edifici, just en una sala on hi ha l’arc apuntat que esmentàvem més amunt i unes antigues dogues de bota o de tina de fusta. A l’habitació del costat hi ha les restes d’una premsa de cargol.
Interior de la tina, folrada amb cairons
Restes de la premsa de cargol
Aquesta tina no té massa paral·lelismes al municipi de Moià, i potser només s’hi pot comparar la tina de Riqueus, tot i que en aquest cas es tracta d’una tina aïllada enmig de les vinyes.No massa lluny, però, trobem la tina de la Posa, que seria força semblant.

Tines i sitja de Puigventós (Berguedà)

A Puigventós (Viver i Serrateix) la Catalunya Romànica descriu un conjunt de cinc tombes antropomorfes tallades a la pedra i altres elements. Entre aquests altres elements hi ha diversos encaixos, segurament de construccions, i també un conjunt de dues tines destinades a la producció de vi. Jordi Bolós en proposa una cronologia del segle XII o anterior, tot i que les tombes podrien ser del X.

Segurament en el moment de publicar-se aquesta obra encara no s’havia destapat la sitja que hi ha no massa lluny de les tines, just al cim del Puigventós. És possible que segueixi la mateixa cronologia.

Adjuntem també l’esquema de les tines que en varen fer els germans Corominas:

Tines de Puigventós