Tina de cal Guinard

Es troba a Viver i Serrateix (31T x=400428 y=4646897). Es troba en un estat lamentable i tan sols es reconeix la forma que tenia i la boixa.

Boixa de la tina

La tina fa un diàmetre aproximat de 2,20 m i una altura d’uns 2,5 m. Estava coberta per un edifici quadrat, d’uns tres metres de costat, del qual s’endivinen part dels murs. Sembla que l’interior no era fet de cairons vidriats (podria ser que hagués estat tallada a la roca).. Presenta un encaix per al brescat.

Paret exterior de la tina

Rep el nom d’un antic mas que es trobava al costat del camí que va al Pla de les Sogues, del qual queden algunes restes de paret. Al nord de l’antic mas, tocant a la pista, hi ha una agulla de roca amb uns graons per pujar al cim i un dipòsit a la part superior. Aquesta estructura es va interpretar, molt dubtosament, com una torre de defensa medieval.

Anuncis

Trull del castell d’Almudèfer

El castell d’Almudèfer es troba en terme de Caseres, al límit de la Terra Alta, just a sobre del riu Algars. La documentació el situa al segle XIII. Si us interessa el tema, en trobareu informació a la Catalunya Romànica i a la Wikipèdia.

Dalt del turó apareixen les restes del castell, complementades amb les d’una torre de planta més o menys quadrada que es troben al seu llevant. Just als peus de la torre, tallada en una roca, trobem el que la bibliografia descriu com una cisterna.

El trull del castell d’Almudèfer

Sense poder-hi posar la mà al foc, tot sembla, però, que es tracta d’un trull per fermentar el vi. L’estructura fa 3,20 m de llargada per 2,10 d’amplada, i té una profunditat d’1,80 m. L’existència a la part inferior d’un forat per buidar-ne el contingut fa pensar en una boixa com les que es feien en els trulls o tines de vi. D’altra banda, la presència a la part superior de sis encaixos situats en parelles, que semblarien haver aguantat una estructura de fusta, sembla indicar que es tractava d’un brescat (superfície sobre la qual es trepitjava el raïm, de manera que el most queia directament a l’interior del trull).

La Grallera (Torre-serona)

Les restes d’aquest mas, o segurament torre, com s’anomenaven per aquesta zona aquesta mena de construccions a l’alta edat mitjana, podria tenir els seus orígens en el món andalusí (una almúnia). Està documentat que en aquell moment la gent s’hi referia com a “Torre Grallera”.

Una de les primeres referències escrites apareix l’any 1177, i al segle XVII ja estava despoblat (tot i això, sembla que s’hauria despoblat arran de la crisi baixmedieval).

Actualment se’ns presenta com una estructura tallada a la roca, alçada un parell de metres del nivell basal, i d’11 m x 9 m. Per accedir-hi cal pujar per uns graons, al capdamunt dels quals s’identifica el lloc on hi havia hagut la porta (amb una possible polleguera al terra). Les vores del rectangle varen ser retallades per fonamentar-hi els murs que delimitaven la torre, que actualment no existeixen, potser perquè eren fets de tàpia o perquè les pedres que els haurien constituït s’haurien reaprofitat per a altres usos. A l’extrem nord de la base, hi trobem una cisterna, amb un canal que ha estat descrit com un sobreeixidor, tot i que també podria haver estat el canal que recollia les aigües de pluja provinents del sostre.

Se sap que al costat de l’edifici hi havia hagut unes sitges excavades al terra, avui dia desaparegudes. També es té constància d’altres construccions o habitatges a les rodalies, però actualment pràcticament han desaparegut.

Més informació.

Sellens (la Noguera)

El jaciment de Sellens, a tocar de Preixens (31T x=338581 y=4628641), té una cronologia tan dilatada que va des de l’edat del bronze fins al període modern, tot i que la fitxa que apareix a l’inventari de Patrimoni de la Generalitat no aclareix realment res.

Pràcticament a dalt de tot d’un turó, en una zona rocosa, apareixen un seguit de retalls i forats excavats a la roca que converteixen l’indret en un trencaclosques interessant.

Hi podríem diferenciar dues zones elevades, a la primera, que fa 8 m de llargada per 4,60 d’amplada, apareix una gran piscina de 2,20 m de llargada per 0,95 d’amplada. Sembla que hauria de correspondre a un cup per elaborar el vi, tot i que podria ser una cisterna per a l’aigua. Val la pena remarcar que aquesta zona presenta tot al voltant de la roca un encaix com si hagués aguantat una paret de pedra que l’aïllés de l’exterior.

A llevant d’aquest monticle, i separat per un parell de metres, apareix un altre indret elevat, que també sembla haver estat tancat amb un mur. Aquí apareixen dues sitges campaniformes, amb boques arrodonides (1 m i 1,30 m). Es troben a la part superior, perquè en l’espai vertical que queda al sud hi ha una altra sitja, aquest cop tallada a la paret, de manera que la boca està pràcticament perpendicular al terra. Està plena de sediments i no es pot assegurar com és, tot i que sembla que té forma acampanada.

A ponent hi ha un gran espai rebaixat, d’uns 25 metres quadrats, que correspon a un aljub, però al darrere d’aquest apareix una nova sitja amb una boca d’un metre per 80 cm.

Al sud hi ha una sitja quadrada d’un metre de costat, a la boca (com totes les altres té forma acampanada) i un possible trull o dipòsit d’aigua d’1,80 m de costat.

A la zona nord, una piscina rebaixada de 6 m x 2,50 sembla que corresponia a un aljub d’aigua, però al seu costat apareix una superfície de trepig de raïm (1,50 x 1,10 m), que està directament connectada per un petit conducte amb un trull de forma quadrada, tot i que una mica deformat, d’uns 2,20 m de costat.

Torrents (la Noguera)

Torrents és un tros de bosc que creix enmig d’uns camps del terme d’Oliola (la Noguera). Es troba al punt 31T x=343529 y=4631415.

El que més en crida l’atenció són els trulls que es varen tallar a la pedra. Un fa 2,80 x 2,05 m i l’altre 3,20 x 1,95 m. El primer cas es troba pràcticament ple de sediments, mentre el segon ens mostra una profunditat d’aproximadament un metre. Aparentment no tenen ni boixa ni superfície de trepig, de manera que tot fa pensar que el raïm es posava directament a l’interior de la cavitat, on seria trepitjat.

Trull de Torrents

El conjunt es completa amb les retes d’una possible muralla, que es veuen força clares, tot i que estan molt arranades, i els possibles basaments d’una torre construïda damunt de la prominència rocosa. Als seus peus hi ha un conjunt d’encaixos, que segurament havien correspost a una teulada i, per sobre d’ells, un rec tallat a la roca que sembla que recollia l’aigua de la pluja i la duia cap a un possible aljub que actualment estaria tapat.

La “muralla” de Torrents

Com en altres casos, els cups es trobaven fora del recinte tancat, però a tocar de la construcció.

Sant Marc de cal Bassacs (Berguedà)

L’actual ermita de Sant Marc de cal Bassacs, al terme de Gironella, es va construir a mitjan segle XVIII, però el lloc on es va bastir sembla que hauria estat un antic eremitori del segle X. Actualment, d’aquest antic eremitori en queda la sagristia, que com es veu en el vídeo està construïda dins d’un gran bloc de pedra buidat. Posteriorment va ser inclòs com a absis de l’ermita del segle XVIII.
És possible que a la paret del darrere de l’eremitori hi hagués hagut un habitatge medieval, o potser algun tipus de santuari. Com es veu en les imatges, estaria cobert per una teulada a dues aigües, però la disposició de les fornícules sembla suggerir que no es tractava d’un edifici d’habitatge.
S’ha dit també que a la rodalia hi hauria les restes d’una torre de defensa o de guaita, però no les hem sabut trobar.

Antic habitatge o santuari rupestre?