Avenc de la Vinya Boja

Segons l’Espeleoindex, es tracta d’una cova de 42 metres, excavada en roca calcària, situada just en el sender local anomenat “Descobrim Aiguafreda de Dalt“, una mica més enllà de les ruïnes del Saüc (41º 46′ 951 – 002º 15′ 287 – 633). Aquest inventari també diu:

“Una petita boca a tocar del camí dóna pas a un estret conducte de 4’50 metres de llarg amb un petit ressalt d’un metre al mig. Al final del conducte trobem un estret pou de 2 metres que ens situa en una sala en pendent de 5 x 3 metres aproximadament plena de blocs. Pel N. una galeria de 3 metres en fort pendent i el sòl ple de terra acaba en una acumulació de blocs força inestables. Situats novament a la sala seguint cap a l’E. trobarem una galeria entre els blocs on en el sòl trobarem un pouet de 2’20 metres que ens situen en un pis inferior, des d’ací es pot baixar un nou ressalt de 1’63 metres on trobem una galeria de 3 metres que acaba en una zona de blocs inestables. Des del punt anterior al darrer ressalt, trobem un pas entre blocs en direcció N. que ens situa en una petita sala amb continuació cap a l’E. però l’estretor no permet el pas. Situats de nou a la galeria superior a l’entrada del pou de 2’20 metres, seguirem la galeria fins al final on trobarem un pou de 1’79 metres, a la base ens trobem en una diàclasi que cap al NE. ens situa en el pas estret impracticable que dóna a la sala descrita anteriorment, mentre que cap al SO. la diàclasi en pendent es va fent estreta fins assolir els -13 metres de fondària.”

Topografia de la cavitat, font Espeleoíndex

Aquesta mateixa font explica la història de la seva exploració: el grup Els Gafarrons feia temps que coneixien un petit forat bufador al marge del camí. Al maig de 2008, dos membres del grup varen desobstruir la boca i entrar a la cavitat. La primera exploració completa i la topografia hauria tingut lloc el 30de gener de 2010, per part d’espeleòlegs de l’ERE – CEC. “Com que a l’hivern surt per la boca un fort corrent d’aire calent, els amics d’Aiguafreda van decidir anomenar-la cova de l’Infern.”

La història és molt maca, però és radicalment falsa en els seus orígens. Ho tenim clar perquè quan vàrem descobrir aquest bufador ho vàrem posar en coneixement de membres del Grup d’Investigacions Espeleològiques de l’Agrupació Excursionista de Granollers. Entre aquestes persones hi havia el malaguanyat Jordi Icart.

Icart va morir el 24 de febrer de 2007, tal com recull Joan Montoya en el seu bloc. Per tant l’exploració havia de ser anterior a aquella data. El que no s’entén és què varen desobstruir un cop es va penetrar fins al seu fons!

I, de passada, diguem que la solució toponímica de dir-li cova de l’Infern és força errònia. En primer lloc, perquè segurament es tracta d’un avenc (té 13 metres de profunditat i si hi entreu ja ens ho explicareu). I en segon lloc, perquè s’hagués pogut ser una mica més curós a l’hora de batejar el forat. Per això proposem dir-li avenc de la Vinya Boja, pel nom del lloc on es troba (segons indica el mapa de l’Alpina).