Es troba en el marge que queda entre el camp i el camí que duu a la masia, enmig de la vegetació (41º 49’ 610 – 002º 11’ 549 – 913).
Tot i que aquesta masia havia fet d’hostal (es troba al costat mateix del camí ral), a partir de 1770 (i segur que anteriorment) es documenta la dedicació dels seus estadants a l’explotació del guix, activitat que donà nom a la masia. Més endavant es construí una gran sala amb volta de canó sota la casa que va servir de magatzem del guix. A la llinda de la porta del magatzem hi ha gravada la data de 1857 i el nom de “* Garet”.
Al camí, però, es troben dues estructures diferents.
La primera presenta la morfologia típica d’una teuleria de 4 m de costat i planta quadrada, amb parets d’un metre de gruix i dues boques que permetien accedir al forn. Les seves parets aprofiten els murs naturals i són acabades en pedra. Caldria un estudi detallat del lloc, perquè fa la impressió que les dues boques obrien directament al forn (potser de manera parcial) i no a les olles. Tot i que al lloc es troben restes d’obra cuita, ja s’ha vist en un altre lloc que les teuleries podien servir també com a forns de calç. El que no podem afirmar amb rotunditat és que aquest fos el cas.
I no es pot afirmar que la teuleria servís per coure el guix perquè just al seu costat hi ha un forn de guix de planta rodona (3,5 m de diàmetre i uns tres metres d’altura conservada), a l’interior del qual s’accedeix per una boca d’aproximadament un metre d’alt i un metre d’ample, en forma d’arc rebaixat. Les parets no estan vidriades fet que indica una baixa temperatura de cocció del guix.
Al costat mateix del forn es conserva encara una peça de guix transportada fins al lloc. El masover del Garet ens ha explicat que el guix l’extreien d’una zona a sobre de la Guixera, on hi havia hagut feixes, i que l’arrencaven a barrinades, que els feien tremolar els vidres de la casa. Sembla que no fa massa dècades que encara estaven en funcionament, però el nostre informant no els ha vist en funcionament.
Patrimoni Existencial 